Fins i tot des dels primers estudis d'aquesta sèrie (1), se sap que algunes dels
tipus eren més comuns que d'altres. Tal com citava a la
introducció, això pot donar peu a especulacions
sobre si aquesta diferència ve d'origen, produint-se en el moment de l’encunyació de les
monedes, o si hi va haver una selecció posterior: com per exemple per una
damnatio memoriae. Aquesta qüestió es resol fàcilment mitjançant una estimació metòdica del nombre
original d’encunys que es van crear per a cada emperador. La metodologia emprada
per a fer l'estimació d'encunys originals la veurem posteriorment en un
apartat
específic.
L'estudi d'aquestes dades mostra clarament, que els tipus d'anvers que han sobreviscut en
major nombre són el resultat del major nombre d’encunys originals creats per a
ells; amb diferències significatives entre les monedes més comunes d'Antoní
Pius i Trajà i les més rares de Nerva, Adrià, Marc
Aureli i Septimi Sever. No hi ha hagut doncs cap procés d'eliminació selectiva de cap tipus al llarg del temps, la pèrdua
aleatòria ha afectat cada tipus per igual. En altres paraules, si un tipus
de monedes de la sèrie dels Divi es troba en menor
proporció, és perquè es van dedicar menys recursos a la seva producció.
La veritable raó de la distribució desigual d'encunys
d'anvers està subjecta a un ampli
grau d'especulació i està més enllà del nostre estudi actual.
(1) Cohen H., Description historique des monnaies frappées sous l’empire romaine (2nd ed. Paris, 1880-1892).
Mattingly H., Sydenham E. A. et al., Roman Imperial Coinage Vol. IV. Part 3 (London, 1923-1994).
