Raresa relativa dels tipus

Fins i tot des dels primers estudis d'aquesta sèrie (1), se sap que algunes dels tipus eren més comuns que d'altres. Tal com citava a la introducció, això pot donar peu a especulacions sobre si aquesta diferència ve d'origen, produint-se en el moment de l’encunyació de les monedes, o si hi va haver una selecció posterior: com per exemple per una  damnatio memoriae. Aquesta qüestió es resol fàcilment mitjançant una estimació metòdica del nombre original d’encunys que es van crear per a cada emperador. La metodologia emprada per a fer l'estimació d'encunys originals la veurem posteriorment en un apartat específic.

 

L'estudi d'aquestes dades mostra clarament, que els tipus d'anvers que han sobreviscut en major nombre són el resultat del major nombre d’encunys originals creats per a ells; amb diferències significatives entre les monedes més comunes d'Antoní Pius i Trajà i les més rares de Nerva, Adrià, Marc Aureli i Septimi Sever.

Com veiem al gràfic, la distribució de les monedes trobades al tresor de Dorchester és pràcticament idèntica a les estimacions dels encunys originals. Podem considerar doncs, la distribució dels diferents tipus d'anvers de la sèrie dels Divi en aquest tresor com un indicador precís de la participació de la sèrie en la circulació monetària general d'aquella època.

No hi ha hagut doncs cap procés d'eliminació selectiva de cap tipus al llarg del temps, la pèrdua aleatòria ha afectat cada tipus per igual. En altres paraules, si un tipus de monedes de la sèrie dels Divi es troba en menor proporció, és perquè es van dedicar menys recursos a la seva producció. La veritable raó de la distribució desigual d'encunys d'anvers està subjecta a un ampli grau d'especulació i està més enllà del nostre estudi actual.

Que el revers de 2/3 de les monedes mostrin una pira mentre que només 1/3 mostren una àguila, es pot explicar per la menor dificultat de produir encunys amb la pira, en comparació amb la tasca més complexa de gravar els detalls d'una àguila. Aquí, només els arguments tècnics semblen suficients per explicar la disparitat en el nombre de reversos originals de cada tipus, ja que s'espera que tant la pira com l'àguila tinguessin un valor similar pel que fa a simbolisme.

 

(1)    Cohen H., Description historique des monnaies frappées sous l’empire romaine (2nd ed. Paris, 1880-1892).

        Mattingly H., Sydenham E. A. et al., Roman Imperial Coinage Vol. IV. Part 3 (London, 1923-1994).

 

Descripción: C:\AppServ\www\DiviSeries\Catala\back.JPG