Falsificacions

Lamentablement en aquesta sèrie, com en altres, existeixen falsificacions modernes.

En el mon de la numismàtica, en general existeixen dos tipus de falsificacions: les que produeixen una o poques monedes de gran raresa i altíssim valor, i les que produeixen un alt nombre de monedes de reduït valor de mercat.

En aquest cas de les DiviSeries ens trobem amb la segona opció, en no tractar-se de monedes excessivament rares que tenen un valor de mercat limitat.

Fins ara s'han detectat nombroses falsificacions de tres tipus molt determinats: un per August amb revers de pira, un per Adrià amb revers d'àguila i un altre per Alexandre amb revers de pira.

No entraré en detalls sobre el tema de les tècniques de falsificació en no ser el propòsit del meu treball. Recomano l'excel·lent obra de Carlos Traver Fábrega, disponible en versió impresa i online.


En el primer cas (DIVO AUGUSTO) ens trobem amb còpies fetes a partir d'encunys obtinguts a partir d'una moneda original autèntica, això fa que tinguem monedes amb cospells amb diferents formes i esquerdes. Podem veure denunciada aquesta falsificació a la web especialitzada https://www.forgerynetwork.com/ on aquest cas, de la falsificació de DIVO AUGUSTO, té el seu propi capítol.


El segon cas (DIVO HADRIANO) es va informar a ForumAncientCoins. Adjunto les fotografies i els comentaris cedits per cortesia de Din X, la traducció dels quals transcric.


Per què es consideren falsificacions?

1. Hi ha una línia fantasma a l'anvers que representa al 100% la forma i l'extrem del cospell de la moneda mare autèntica.

2. Les esquerdes a les vores del revers han estat copiades, són una característica individual de l'encunyació de la moneda mare i no han de ser idèntiques en una altra moneda.

3. Hi ha una incrustació a l'I de DIVO de la moneda mare. Aquesta incrustació és una característica individual de la moneda mare que ha estat copiada.

4. Aquestes falsificacions només tenen detalls dels encunys originals, que ja es poden trobar a la mare autèntica !No hi ha detalls nous, dels encunys originals que faltin a la moneda mare.

5. Pèrdua de detalls i formes sabonoses.

 

Moneda considerada autèntica i mare de las falsificacions.

 

 

Comparativa de detalls que es transmeten de la moneda mare autèntica a dues monedes considerades falsificacions.

 

 

Una altra moneda considerada falsa, on s'aprecien diversos detalls d'encunyació i la línia fantasma en el quadrant superior esquerra, originaris de la moneda mare.

 


En el tercer cas (DIVO ALEXANDRO) veiem que es tracta de còpies d'una moneda original retocades per evitar-ne la identificació.

És interessant observar el cantell del cospell amb les seves esquerdes, fets irrepetibles en el moment de producció, que fan evident el caràcter fraudulent de la moneda.

Amb seguretat la moneda original autèntica deu haver estat subhastada o venuda i serà complicat diferenciar-la de les falsificacions a través de fotos aparegudes a la web.

De la mateixa manera, els encunys que mostren les monedes falsificades són encunys reals i originals que s'empraren per encunyar monedes autèntiques amb la mateixa combinació d'anvers i revers, o altres combinacions. Per tant, podem trobar monedes que mostrant els mateixos encunys d'anvers i revers que les falses, siguin autèntiques.

Veiem diverses monedes autèntiques que comparteixen un dels seus encunys amb les monedes falses, el marco amb la fletxa:

A la base de dades es fa constar a l'apartat "Referència" de la moneda que hi ha falsificacions amb aquest aparellament d'encunys d'anvers i revers. No implicant això que es tingui la certesa que la moneda sigui falsa, en no ser descartable que entre les fotos dels tipus amb aquests encunys aparegui el model original autèntic o una moneda bessona autèntica; per tant, cal entendre aquesta informació només com un indici de sospita de falsificació.

(1) Traver Fábrega, Carlos. È FALSO IL MIO DENARIO? Guida all'autentificazione delle monete d'argento dell'antichità. Ed. Diana 2013.