|
|
Aquesta sèrie està formada per antonians, una moneda força comuna en el circulant a mitjans del segle III dC.
El pes mitjà d'aquestes monedes és al voltant de 3,7 grams amb una moda de 3,8 grams. El seu aliatge és de velló de plata, amb ocasionals monedes folrades (falses d'època).
Iconogràficament, l'anvers d'aquestes monedes representa el bust radiat d'un emperador restituït, típic de les imatges masculines dels antoninians. Existeixen dos tipus reversos: una pira funerària i una àguila amb les ales desplegades.
La llegenda d’anvers és: DIVO més el nom de l'emperador restituït en datiu, mentre que la llegenda del revers és CONSECRATIO.
Aquesta sèrie de restitucions no conté el nom de l'emperador restaurador, sinó només el de l'emperador restituït. Aquesta omissió era comuna quan s'honoraven emperadors recentment morts, però en els casos en què s'honoraven predecessors del passat més llunyà, les monedes sovint indicaven el nom de l'emperador responsable de l'emissió de la restauració: informació molt útil per datar les monedes, però no disponible en el nostre cas.
La llista d'emperadors restituïts planteja diverses preguntes per les seves inclusions i omissions. La nostra visió moderna de cada emperador romà es basa en un ampli ventall de fonts històriques i arqueològiques sempre fragmentàries i distants en el temps. A l'antiguitat, l'opinió que tenien dels governants anteriors podia variar d'un regnat a un altre, segons els esdeveniments polítics canviants.
Alguns emperadors homenatjats en aquesta sèrie no són una sorpresa per als espectadors moderns: August, Trajà, Antoni Pius o Marc Aureli. El que sí que és una sorpresa és l'escassetat de les monedes que tenim per aquest darrer emperador, tan ben considerat avui dia, quan les del seu fill Còmode en són molt més abundants. Intuïm doncs, que la imatge de Còmode avui dia està lluny de la que pogueren tenir a mitjans del segle III vista la seva representació en aquesta sèrie de restitució. Ja veurem a l'apartat corresponent que aquestes diferències corresponen a una menor inversió de treball en el moment de producció i no a una pèrdua selectiva posterior.
També cal esmentar algunes omissions clares en aquesta sèrie: Juli Cèsar com a dictador fou divinitzat o Claudi i Luci Ver que ho foren com a emperadors (1).
A la següent taula es mostren les diferents proporcions de tipus d'anvers i revers.
|
Emperador Anvers |
Total Monedes |
% |
Revers Àguila |
% |
Revers Pira |
% |
| Augusto | 318 | 11% | 88 | 8% | 230 | 13% |
| Vespasiano | 316 | 11% | 135 | 13% | 181 | 10% |
| Tito | 251 | 9% | 94 | 9% | 157 | 9% |
| Nervae | 135 | 5% | 39 | 4% | 96 | 6% |
| Traiano | 408 | 15% | 132 | 12% | 276 | 16% |
| Hadriano | 90 | 3% | 61 | 6% | 29 | 2% |
| Antonino P. | 541 | 19% | 133 | 12% | 408 | 24% |
| Marco | 98 | 4% | 59 | 5% | 39 | 2% |
| Commodo | 231 | 8% | 110 | 10% | 121 | 7% |
| Severo | 107 | 4% | 71 | 7% | 36 | 2% |
| Alexandro | 304 | 11% | 151 | 14% | 153 | 9% |
| Total | 2799 | 100% | 1073 | 38% | 1726 | 62% |
(1) Alguns comentaris sobre aquests criteris de selecció del "bons" emperadors els podem trobar a:
Mattingly, H. et al., Roman Imperial Coinage, IV, Part 3, Londres, 1923-1994, p. 117.
Meyer, J., Consecration issues commemorated the deification of the Roman emperor, The Celator, 6, Mayo 1992, núm. 5, p. 6-20
Sviatoslav, D., Good Emperors and Emperors of the Third Century, Hermes, 132/2, 2004, p. 211-224.
