Atribució d'emissor i seca


Tal com dèiem a la introducció, en aquestes DiviSeries ens trobem davant d'una emissió anònima, on no consta el nom de l'autoritat emissora i només tenim la referència a l'emperador restituït. Per la tipologia de la moneda (antoninians) i pes va existir sempre consens en situar-la cap a mitjans del segle III dC. Pel que fa a l'autoritat emissora, diversos han estat els intents d'assignació en base a criteris historicistes d'escassa solidesa: Akerman (1) atribuïa aquesta restitució a Trajà Deci buscant un paral·lel amb les emissions de restitució que va ordenar Trajà, emperador del qual Deci n'adopta el nom, intentant recuperar el prestigi d'aquells temps; Cohen (2) l'atribueix a Gal·liè sense una justificació clara, tot acceptant que podrien iniciar-se amb Filip I; posteriorment Mattingly (RIC vol 4 part 3 pp 117-118) la atribueix a Trajà Deci en base a criteris tècnics com són el pes mig de l'emissió, la composició de diversos tresors i dos híbrids del British Museum. Fins i tot, podem veure encara en catàlegs numismàtics que es considera a Filip I, qui va celebrar el mil·lenari de Roma (248 dC), com a responsable d'aquesta restitució, tampoc en tenim cap justificació sobre aquesta atribució, tot i que pugui ser molt atractiva.

La seca d'origen va ser també motiu de controvèrsia, canviant-la en funció de l'emperador considerat com a autoritat emissora i sempre sobre uns criteris estilístics o de base històrica poc sòlida. Es va atribuir en determinat moment a la seca de Milà (Cohen i Mattingly), essent actualment considerat l'origen de l'emissió la seca de Roma, en base a l'article d'Elks(3). Aquesta hipòtesi es fonamenta pels enllaços d'encunys d'alguns híbrids que vinculen aquesta sèrie tipològicament amb uns antoninians de Volusià, que fins i tot Mattingly (RIC 4 part 3 p 171) considera originaris de la seca de Roma.

Fins a l'aplicació de criteris tècnics per part de Mattingly, es varen emprar arguments historicistes sobre la recuperació de la tradició, que rememorant el passat intentaven recuperar una grandesa ja perduda, arguments que són perfectament vàlids per a diversos emperadors d'aquest període, especialment Filip I i Trajà Deci. En tots els casos, i com a dificultat afegida, ens trobem en un moment fosc de la historiografia de Roma, amb unes aportacions insuficients de les fonts escrites per intentar documentar aquestes atribucions.

Dins dels arguments datadors, que podem qualificar com a criteris tècnics, tenim el pes mitjà i la riquesa de l'aliatge que observem en aquestes monedes. Ambdós paràmetres pateixen una progressiva reducció al llarg del segle III dC; no em refereixo a reformes monetàries sino a degradació real al llarg dels anys, clarament relacionable a la progressiva crisi econòmica. Aquesta degradació és prou constant com per a poder situar cronològicament els antoninians de les DiviSeries (amb un pes mig al voltant dels 3,7 g) entre els dels regnat de Deci (amb un pes dels antoninians de 4,02 g) i els de Trebonià Gal (amb 3,51 g) (4).

Les argumentacions basades en elements estilístics ja hem dit que són de consistència escassa, en general. Podem buscar similituds estilístiques entre monedes de diversos regnats o seques i les de la sèrie en estudi. Acceptant la relació entre l'estil d'un encuny i la persona de l'artista obridor d'encunys, hem d'acceptar també que la seva activitat pot prolongar-se al llarg de diversos regnats, especialment en aquesta època per la brevetat dels mateixos. Igualment és possible la mobilitat dels artistes entre diverses seques.

Passa amb relativa freqüència en les encunyacions romanes que, per algun motiu, es produeixen intercanvis entre els encunys propis de la sèrie que s'està produint i d'altres encunys, no pertanyents a ella i que es trobaven al mateix taller en aquell moment. L'existència d'aquestes monedes híbrides, mostrant-nos un anvers d'una sèrie associat a un revers aliè a ella, sempre s'han considerat com una dada de gran rellevància. Seran aquests híbrids informació de primer ordre per datar aquestes emissions anònimes, quan els reversos intrusos són fàcilment datables en pertànyer a un regnat concret, i podran contrastar les hipòtesis establertes sobre altres criteris més susceptibles de controvèrsia. En un apartat específic dedicat a aquestes peces híbrides veurem que en el nostre cas les monedes híbrides vinculen la sèrie dels Divi als regnats de Trajà Deci i Volusià.

Un argument en què es basa l'atribució d'aquestes emissions al regnat de Deci, i que supera les consideracions estrictament tipològiques, és la composició del tresor de Plevna (5). Hi trobem dues peces de la sèrie de Divi i en diferent proporció peces d'Herenni Etrusc i Hostilià, cèsars amb Deci, amb una total absència de monedes de l'última etapa del regnat de Trajà Deci i emperadors posteriors. La data de l'ocultació seria doncs a començaments del 251 dC. i els antoninians de Divi podrien estar ja encunyant-se a la tardor del 250 dC. corresponent, com va proposar Mattingly(5), amb l'associació al tron dels fills de Trajà Deci i la gran persecució contra els cristians que es va produir aquell any.

Pel que fa a la composició dels tresors d'aquesta època, ens crida l'atenció el reduït nombre relatiu de peces dels Divi en el conjunt del tresor de Plevna, especialment en comparació amb altres tancats els anys següents, els quals ens donen un panorama més complet del perfil del  monetari circulant als regnats que relacionem amb la nostra sèrie.

Prenguem diversos tresors, tancats amb posterioritat però propers a les dates susceptibles d'atribució del les DiviSeries: Dorchester, Clamerey, Smederevo i Gibraltar. En ells la proporció entre les monedes dels Divi i les dels regnats de Trajà Deci i Trebonià Gal, mantenen una semblança que contrasta amb aquesta mateixa proporció en el tresor de Plevna, tancat abans de finalitzar el regnat de Trajà Deci. Aquesta circumstància suggereix que la producció dels Divi es va allargar, amb un volum important, més enllà de l'ocultació del tresor de Plevna i fins i tot del regnat de Deci, doncs per tenir un volum estàndard de monedes de les DiviSeries hem de tenir un volum proporcional de monedes de Trebonià Gal. Hipòtesi que veurem contrastada per l'existència dels híbrids amb reversos que enllacen amb antoninians de Volusià, coemperador amb Trebonià Gal.

 

                                     Regnat 

Trajà Deci Trebonià Gal  Divi Series Proporció
Tresor  (a) (b) (c) c/(a+b)
Plevna 1657 0 2 0,12%
Vinay 1895 183 165 1 0,29%
Dvorska 63 63 1 0,79%
Gorsium 354 585 11 1,17%
Noyon  131 193 4 1,23%
Alba Iulia 1963 90 147 3 1,27%
Gibraltar 147 616 11 1,44%
Mihailovo 298 203 8 1,60%
Alba Iulia 1902 36 23 1 1,69%
Eauze 1335 1780 55 1,77%
Jimena de la Frontera 144 617 15 1,97%
Smederevo 2078 1440 70 1,99%
Valhascos 38 50 2 2,27%
Dorchester 2236 1401 85 2,34%
Altafulla 8 31 1 2,56%
Isaccea  106 106 6 2,83%
Clamerey 113 129 7 2,89%
Haydere 49 16 2 3,08%
Srbija 1905A 431 46 61 12,79%
Les Alqueries 3 4 1 14,29%
Ostapkivtsi 4 6 2 20,00%

Presència en diversos tresors de monedes de les DiviSeries i dels emperadors implicats.

Observem que la media de participació de les monedes dels Divi als tresors tancats amb posterioritat al regnat de Deci es situa al voltant del 2-3%. Quedem-nos amb aquesta dada per a una primera estimació del volum d'encunyacions d'antoninians del seu regnat.

 

(1) Akerman, J. Y. A Numismatic Manual, London 1840, p 140.

(2) Cohen, H. Description Historique des Monnaies Frappées sous l'Empire Romain Comunément Appelées Médailles Impériales, Vol IV, p 457.Paris 1860.

(3) Elks, K.J.J. Reattribution of the Milan Coins of Trajan Decius to the Rome Mint, Num.Chron. 1972, p. 111-115.

(4) Les dades dels pesos mitjos dels antoninians han estat estretes de: RIC Vol 4 part 3 p xxii, Walker 1978 i Harl 1996. El pes mig de les DiviSeries l'he obtingut de la base de dades d'aquest treball sobre una mostra de més de 2000 exemplars. Pel que fa a l'aliatge no existeixen estudis sobre les DiviSeries per a comparar-lo amb altres emissions ben datades.

(5) Mattingly, H. and Salisbury, F.S. A Find of Roman Coins from Plevna, Num. Chron., 1924, pp 210-238.

Referències dels tresors:

Plevna: Mattingly, H. The Great Dorchester Hoard, Num. Chron., 1939, pp 21–61.

Smederevo: Petrovic, T. The Smederevo hoard, Starinar, 1931, pp 32  ss.

Gibraltar: Gallwey, H.D. A hoard of Third-Century Antoniniani from Southern Spain, Num. Chron., 1962, pp 335-406.

Gorsium: Fitz, Jenő. Der Geldumlauf der römischen Provinzen im Donaugebiet Mitte des 3.Jahrhunderts, Budapest-Bonn 1978.

Clamerey: Giard, J.-B. Le trésor de Clamerey, Trésors monétaires, T. 2, 1980, pp 9-29, lám. I-XV.

Altafulla: Mateu i Llopis, Felipe. El hallazgo de denarios romanos de Altafulla. Butlletí Arqueològic. Reial Societat Arqueològica Tarraconense, 1950, Núm. 30, p. 53-58,

Dvorska: Boric-Breskovic, B. & Vojvoda, M. Hoard of roman silver coins and jewellery from the village of Dvorska near Krupanj (Western Serbia). Numizmatičar 2020.

Ripollés, P.P. & Gozalbes, M. The Alqueries Hoard of Antoniniani. Num. Chron. 158, 1998, pp. 63-77.

Ostapkivtsi: Мyzgin, K, & Perederey, A. A hoard of third-century coins (denarii and antoniniani) from Ostapkivtsi (Ukraine). Coin hoards in southeastern Europe (1st - 6th century AD). Rousse Regional Museum of History 2021.

Eauze: AAVV. Le Trèsor d’Eauze (Toulouse 1992). ISBN 2 905564 20 2.

Web: Coins Hoards of the Roman Empire. https://chre.ashmus.ox.ac.uk/